La terrible historia de la perrita Chata...PACMA

La terrible historia de Chata me ha conmovido. Es una perrita que había sido rescatada

 por la asociación Amigos Patas y que se encontraba con una familia de acogida 

en la localidad cordobesa de El Viso. La semana pasada se escapó de casa y apareció

 por la noche con una pata completamente destrozada por el disparo de una escopeta 

de caza. Ha tenido que ser amputada por los terribles daños que sufrió.

Las imágenes del estado en el que regresó Chata a casa son terribles y muy duras.

El SEPRONA ya se encuentra investigando este caso gracias a la denuncia 

que presentamos desde PACMA para que se localice a la persona que disparó a Chata.

La caza solamente deja tras de sí un rastro de sangre, dolor y sufrimiento.
En PACMA defendemos que la única solución para acabar con esta lacra es ilegalizarla y

convertir en delito lo que hacen los cazadores. Si no, este tipo de casos terribles seguirán 

ocurriendo.

La caza es violencia y perversión. Y contra los violentos solo cabe firmeza y leyes a la altura.
Gracias a tu apoyo podemos seguir denunciando casos como el de Chata para exigir 

justicia.

 Por ella y por todos los animales víctimas de los cazadores:
¡Seguimos!

AL AFILIARTE A PACMA PODRÁS DESGRAVARTE EL 20% EN TU DECLARACIÓN DE LA RENTA Y 

HASTA EL 80% SI HACES UNA DONACIÓN.

https://pacma.es/afiliacion/

ALIMENTAR PARDALS

El pardal, denominat Passer domesticus. És un ocell molt comú de color marró pel dors i les ales, el pit i els laterals del cap són gris claret. El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.

Menja llavors, fruita, insectes, fa el niu en forats i escletxes de les cases, o sota les teules de les taulades, i en arbres de jardins. El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers etc.
La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant dues setmanes, després neixen els pollets que abandonen el niu el cap d'unes 3-4 setmanes. Viu en zones habitades i cultivades que les envolten.
És un ocellet sedentari, acostuma a moure's caminant i saltant pel terra de carrers i camins buscant menjar. Un cop acabat el període de reproducció forma grans estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment. 

Els hi poso menjar i aigua a diari i  és un goig tindre'ls rondant varies vegades al dia per casa meva.

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/album_pardal.htm

MENJAR PELS OCELLS

Heu de tenir la precaució de col·locar el menjador i el recipient de l'aigua en un lloc que estigui lliure de la presència de gats.

Segons el tipus de menjar que hi posem, atraurà unes espècies d’ocells o unes altres.

·     El pa sec atrau a coloms, tórtores i pardals. Però té un problema, i és que quan un ocell s’atipa de pa sec i després se’n va a beure, el pa que té dins la panxa amb l’aigua s’infla, i a l’ocell li ve mal de panxa. Per tant, per evitar els mals de panxa, sempre que hi poseu pa, abans l’haureu de mullar; però aleshores heu de tenir la precaució de canviar el pa cada dia, per tal que no es faci malbé.

·     Mescles de llavors per a canaris o periquitos. Les trobareu en supermercats i botigues d’animals; són barreges de llavors d’escaiola (“alpiste”), mill i civada. Atrau a 
  pit-roigs, pardals, coloms, tórtores, pinsans, merles, tords, verderols, caderneres, lluerets, cargolets, estornells, garses i cueretes.

·   Pipes de gira-sol pelades i SENSE SAL. Potser les haureu de buscar en botigues d’animals. Atrau a mallerengues carboneres, picots, pardals, tórtores, coloms, pinsans, cargolets, lluerets, verderols, caderneres i garses.

·    Cacauets pelats i SENSE SAL. També les haureu de buscar en botigues d’animals. Atrau a mallerengues carboneres, picots, cargolets, lluerets, verderols i estornells

·        Cacauets amb clofolla i SENSE SAL. Potser en podeu trobar al supermercat, però és important que siguin sense sal.

·        Pipes amb clofolla i SENSE SAL.

·        Nous, avellanes i ametlles pelades.

·      Cereals (blat, ordi, civada, blat de moro...). Atrau a cargolets, coloms, tórtores, verderols, lluerets i estornells.

·        Fruita. Peles de poma i de taronja. Atreu a merles, cargolets i pit-roigs.

Tot el menjar ha d’estar sec i en bon estat, i no pot ser NI CUIT NI SALAT. Protegiu-lo de la pluja perquè no es faci malbé.

Tortolas turcas....Que fer per ajudar-les? Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

És molt important posa menjar i aigua a la terrassa, jardí, balco etc
A la primavera- estiu els hi poso menjar ( ni ha especial per cada especia i també en general) són llavors, i en un altre recipient aigua que vaig canviant diàriament.  Venen varies vegades al dia tan les tórtores com uns pardalets que si han afegit.

La tórtora turca és un ocell de l'ordre dels columbiformes que es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans d'ençà del 1970 en què fou observada per primera vegada al Pirineu central.
S'alimenta bàsicament de llavors i  d'invertebrats que troba a terra. Té mig collar negra a la part posterior del coll, com una corbata.
Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu als arbres, habitualment a les coniferes.

És totalment sedentària , essent només els exemplars joves els que fan desplaçaments per colonitzar territoris que normalment són propers al lloc on han nascut.

És força prolífica, ja que pot arribar a fer 4 postes de dos ous entre el març i l'octubre, però normalment en fa 2 o 3. A Catalunya és força comuna.

Es pot hibridar amb la tórtora doméstica o rosa i grisa (Streptopelia roseogrisea "risoria") amb la qual forma una súper-espécie junt amb d'altres tórtores africanes amb collaret.

Tòrtora turca

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=1&sp=STRDEC

SIOC

SERVIDOR D'INFORMACIÓ ORNITOLÒGICA DE CATALUNYA

http://www.sioc.cat/