dijous, 30 d’agost de 2012

LES CONSTANTS VITALS

Les constants vitals són les constants fisiològiques que ens indiquen l’estat de les funcions bàsiques de l’organisme. Les tres principals constants són: la temperatura, la freqüència respiratòria y la freqüència cardíaca.
- La temperatura:
En els animals domèstics normalment es mesura la temperatura rectal per comoditat i per que és la més fiable, es mesura amb un termòmetre intrarectal durant un minut aproximadament. L’interval de normalitat d’aquesta en els gossos de raça petita és de 38-39.5 ºC, i pels de raça gran de 37.5-39ºC. En els gats la temperatura mitja és de 38-39.5ºC. Aquests valors fisiològics poden tenir petites variacions, per exemple,un augment de la temperatura la detectarem després de la ingesta d’aliments, durant la nit, en cadells, en femelles en zel, després de realitzar exercici físic,etc. Es considera que un animal té febre quan la seva temperatura corporal supera els valors fisiològics, a la vegada que s’associa a d’altres símptomes com són apatia, disminució de la gana, augment de la set, etc. Una trufa tèbia y resseca no sempre és indicador de febre.
- Freqüència respiratòria:
La freqüència respiratòria és el número de respiracions per minut, és a dir la velocitat a la qual es respira. En els gossos aquesta freqüència és de 10- 40 rpm i en gats de 20-40 rpm. Quan aquesta augmenta s’anomena taquipnea. En aquest cas també podem trobar variacions fisiològiques pot augmentar en situacions normals en animals joves, en estat de gestació, quan l’animal està exposat a temperatures elevades, obesitat, etc. Però evidentment també per malaltia, associat a febre, anèmia, dolor, etc.
- Freqüència cardíaca:
La freqüència cardíaca és el número de batecs cardíacs por minut. La mesura normal en el gos és de 60-150 bpm, i en el gat 140-200 bpm. Quan aquesta augmenta s’anomena taquicàrdia y quan disminueix bradicàrdia. Es pot observar un augment de la freqüència cardíaca fisiològica en animals joves, després de realitzar exercici físic, en estats febrils y d’excitació. Una taquicàrdia patològica la podem trobar en problemes cardíacs, infeccions, febre, intoxicacions, anèmia, etc. Una disminució de la freqüència cardíaca (bradicàrdia) fisiològica la podem detectar quan l’animal està dormint. Però com en la resta de paràmetres fisiològics també hi ha determinades patologies en les que podem trobar bradicàrdia, algunes intoxicacions, malalties hepàtiques, hormonals o períodes perllongats de dejú. La alteració de qualsevol de les constants fisiològiques anomenades anteriorment no són mai por sí soles indicatives de malaltia, únicament son “pistes” que ens portaran, junt amb les proves pertinents, a diagnosticar l’origen del problema. És per aquest motiu, que si s’observen alguns d’aquests paràmetres alterats hem de consultar-ho al nostre veterinari per investigar la causa que pot provocar aquesta alteració.